I EL TEMPS VA PASSANT...

Passen els dies, i res no millora.

Fora plou, potser la pluja s'endugui tot allò que fa mal, que ens persegueix implacablement i ens aboca al no-res.

Potser només és nostàlgia i desànim. Però passa el temps i els canvis només ho embruteixen tot, no es veu el Sol, encara que surti cada dia, encara que el cel sigui blau, no es veu el Sol...

O potser avui comença a canviar tot, potser un somriure fa girar el món, un copet a l'esquena, "ja veuràs, tirarem endavant, ho aconseguirem". Potser avui la pluja neteja el desànim i la brutícia que cobreix els carrers, les places, els Parlaments i els Consells d'Administració... Potser aquesta pluja per fi ens porta un món millor, diferent, més lliure, participatiu i igualitari.

Potser.