HARRY POTTER I EL CLUB DE LECTURA

Us agrada llegir?.

A mi m'encanta llegir, i vaig tenir la sort de treballar 7 mesos com a tècnica auxiliar de biblioteques a la sala infantil de la Biblioteca Pompeu Fabra de Torrelles de Llobregat.

La meva feina consistia a encarregar-me de la sala, introduir nous llibres, preparar activitats i petites exposicions, recomanar les lectures més adients als usuaris, fer catàlegs i guies de llibres i cinema, tallers de manualitats...

També em van demanar que introduís alguna activitat per fomentar la lectura entre els nens i nenes de 8 a 12 anys. Després de donar-hi voltes i consultar les activitats d'altres biblioteques, em vaig decidir per fer un Club de Lectura.

La feina era prou important: fer difussió del Club i captació de membres, buscar lectures adients i variades (tenint en compte que la franja d'edat era molt àmplia, aquesta tasca tenia molta dificultat). Preparar activitats i preguntes sobre les lectures i una guia de lectura de cada llibre. Per descomptat, vaig haver de llegir-ne molts!.

A la selecció final hi havia premis literaris, clàssics, còmics, literatura juvenil... amb temàtica variada: aventures, humor, terror, pas a l'adolescència... i amb autors de dins i fora de Catalunya.

Els nens i nenes venien més o menys convençuts a les trobades mensuals, però anaven fent la feina i llegint els llibres. Finalment jo feia un informe de cada trobada.

Però aquesta no és la manera de saber si un Club de Lectura infantil i juvenil ha complert el seu objectiu.

En l'última sessió que vaig fer del Club, vam comentar el llibre Barrabum! de Mark Haddon i vaig donar-los la següent lectura: Harry Potter i la pedra filosofal, de J.K. Rowling, per llegir durant l'estiu. Algunes companyes d'altres biblioteques em van dir que no s'atrevien amb aquest llibre amb nens de 8 ó 9 anys, però jo m'hi vaig arriscar.

A finals de juliol vaig acabar la meva substitució a la biblioteca, amb la idea que no coneixeria el resultat de la lectura, però em vaig equivocar.

Just per aquelles dates em va aturar pel carrer la mare d'un nen del Club. Estava eufòrica!. Em va dir que el seu fill ja s'estava llegint el tercer llibre de la saga (Harry Potter i el presoner d'Azkaban), i que no sabia si podría aguantar els 10 dies de colònies sense saber el final. I ella que l'havia obligat a apuntar-se al Club!!.

Al novembre em vaig trobar una altra nena del Club (aquesta de 8 anys), portava un llibre a les mans, el sisè: Harry Potter i el Misteri del Príncep.

Em consta que tots dos s'han acabat els llibres i continuen llegint, com altres companys seus. El Club de Lectura ha complert el seu objectiu.

Us agrada llegir?.

UNA EXPERIÈNCIA AMB FILOSOFIA 3/18

En una ocasió vaig fer una substitució en una escola de primària que treballava quasi exclussívament amb projectes (Pau Vila d'Esparreguera). Per a una persona substituta és un gran hàndicap, perquè has de treballar molt "sobre la marxa".

Tenia la tutoria de 4rt amb un grup-classe bastant complicat, amb alguns alumnes conflictius, altres que tenien poques ganes d'esforçar-se i en general, un grup que estava gens cohesionat i que no s'estimava gaire a ell mateix. La manera de treballar de l'escola, teòricament, els havia de beneficiar molt, ja que la feina per projectes és molt col.laborativa, però jo amb prou feines me'n sortia.

Després d'uns quants dies bastant caòtics, vaig veure que havien treballat temps enrere el projecte Filosofia 3/18 però l'havien deixat el curs anterior. Jo volia fer alguna cosa nova per canviar la dinàmica de la classe i vaig decidir fer alguna activitat que coneixia del Kio i Gus (no podia fer el projecte del curs sencer perquè la substitució era d'un mes).

Activitat

Vaig recuperar dos fragments del text. En un d'ells es descobreix als lectors que la Gus és cega, i en un altre els dos protagonistes tenen una discussió sobre la manera d'esculpir un préssec.

Vaig repartir els alumnes per parelles, un d'ells té els ulls tapats i un tros de plastilina, l'altre té una figura d'un animal. El que té els ulls tapats ha de fer preguntes per esbrinar de quin animal es tracta i l'altre només pot contestar "sí" o "no".

Un cop ha endevinat l'animal, l'alumne que té els ulls tapats ha de reproduïr-lo a partir de la plastilina, sense el sentit de la vista, tal i com ho fa la Gus al llibre. Un cop acabat, s'intercanvien els papers i s'entreguen figures diferents.


L'experiència va ser fantàstica, enriquidora, col.laborativa, divertida, els alumnes es van esforçar molt i fins i tot van voler exposar les seves escultures.

He de dir que en un principi, els dos alumnes conflictius no eren acceptats per les seves parelles, però en veure el clima en el qual es desenvolupava l'activitat, van canviar d'opinió. Ningú s'ho volia perdre!.

Filosofia de la Educacion

View more PowerPoint from Mirianbs

El mito de la caverna

I - Y a continuación -seguí-, compara con la siguiente escena el estado en que, con respecto a la educación o a la falta de ella, se halla nuestra naturaleza.

Imagina una especie de cavernosa vivienda subterránea provista de una larga entrada, abierta a la luz, que se extiende a lo ancho de toda la caverna, y unos hombres que están en ella desde niños, atados por las piernas y el cuello, de modo que tengan que estarse quietos y mirar únicamente hacia adelante, pues las ligaduras les impiden volver la cabeza; detrás de ellos, la luz de un fuego que arde algo lejos y en plano superior, y entre el fuego y los encadenados, un camino situado en alto, a lo largo del cual suponte que ha sido construido un tabiquillo parecido a las mamparas que se alzan entre los titiriteros y el público, por encima de las cuales exhiben aquellos sus maravillas.
- Ya lo veo-dijo.
- Pues bien, ve ahora, a lo largo de esa paredilla, unos hombres que transportan toda clase de objetos, cuya altura sobrepasa la de la pared, y estatuas de hombres o animales hechas de piedra y de madera y de toda clase de materias; entre estos portadores habrá, como es natural, unos que vayan hablando y otros que estén callados.
- ¡Qué extraña escena describes -dijo- y qué extraños prisioneros!
- Iguales que nosotros-dije-, porque en primer lugar, ¿crees que los que están así han visto otra cosa de sí mismos o de sus compañeros sino las sombras proyectadas por el fuego sobre la parte de la caverna que está frente a ellos?
- ¿Cómo--dijo-, si durante toda su vida han sido obligados a mantener inmóviles las cabezas?
- ¿Y de los objetos transportados? ¿No habrán visto lo mismo?
- ¿Qué otra cosa van a ver?
- Y si pudieran hablar los unos con los otros, ¿no piensas que creerían estar refiriéndose a aquellas sombras que veían pasar ante ellos?
- Forzosamente.
- ¿Y si la prisión tuviese un eco que viniera de la parte de enfrente? ¿Piensas que, cada vez que hablara alguno de los que pasaban, creerían ellos que lo que hablaba era otra cosa sino la sombra que veían pasar?
- No, ¡por Zeus!- dijo.
- Entonces no hay duda-dije yo-de que los tales no tendrán por real ninguna otra cosa más que las sombras de los objetos fabricados.
- Es enteramente forzoso-dijo.
- Examina, pues -dije-, qué pasaría si fueran liberados de sus cadenas y curados de su ignorancia, y si, conforme a naturaleza, les ocurriera lo siguiente. Cuando uno de ellos fuera desatado y obligado a levantarse súbitamente y a volver el cuello y a andar y a mirar a la luz, y cuando, al hacer todo esto, sintiera dolor y, por causa de las chiribitas, no fuera capaz de ver aquellos objetos cuyas sombras veía antes, ¿qué crees que contestaría si le dijera d alguien que antes no veía más que sombras inanes y que es ahora cuando, hallándose más cerca de la realidad y vuelto de cara a objetos más reales, goza de una visión más verdadera, y si fuera mostrándole los objetos que pasan y obligándole a contestar a sus preguntas acerca de qué es cada uno de ellos? ¿No crees que estaría perplejo y que lo que antes había contemplado le parecería más verdadero que lo que entonces se le mostraba?
- Mucho más-dijo.

Aquest és un fragment del Mite de la Caverna de Plató. És un text molt conegut i molt comentat. Personalment considero que es tracta d'un text atemporal i que es pot analitzar des de diversos punts de vista, no només l'estrictament filosòfic.

Utilitzant paràmetres actuals, podem posar en consideració en quin estat o moment de la caverna ens trobem. Som els presoners que només veuen les ombres?, ens hem aixecat i deslligat i hem vist els objectes que reprodueixen altres objectes?. Hem vist els portadors?. Hem sortit de la caverna i hem vist els objectes reals?. Podem reflexionar sobre això i sobre quina és la informació que ens arriba i quin grau de veracitat té (o creiem que té).

RETALLANT EL FUTUR. LA LLUITA PER L'ESCOLA

Corria l'any 1978 quan vaig arribar a la meva escola, l'Escola Pública Escursell de Ripollet. Em va semblar molt i molt gran, amb un pati enorme per jugar i uns companys i mestres meravellosos que mai oblidaré. Però jo només tenia 4 anys i no entenia tot el que passava: l'escola era prefabricada, amb 8 aules per dues línies (vam començar amb P4 i P5), no tenia menjador ni aules de reforç, gimnàs o sala de mestres... això sí, el pati era exageradament gran!.

Passats dos anys l'escola ja era plena i vam començar la nostra lluita. En els terrenys del pati s'havia de construir l'escola definitiva, de 2 línies fins a 8è i amb totes les aules i serveis necessaris, però el que havia estat una promesa no arribava mai a ser una realitat.

En aquells anys la democràcia i el suposat estat del benestar estaven en les beceroles i s'havia de lluitar per aconseguir qualsevol cosa (fins i tot una pissarra o taules).

Finalment, després d'estraordinàries jornades de vaga, manifestacions i lluita, es va aconseguir l'escola nova. Per a mi va ser massa tard, perquè l'escola es va inaugurar definitivament el curs 88-89 (just quan vaig començar l'Institut), però no em sap greu, estic molt orgullosa de la meva escola, els meus companys i mestres, i d'haver format part d'aquesta lluita.

Després d'aquesta experiència tan "potent", és normal que em sintís atreta pel món de l'ensenyament. Passats els anys he treballat de mestra i professora durant els temps "de vaques grosses" i ha estat una experiència fantàstica.

Però després han passat coses que tots coneixem: el sistema econòmic i financer occidental s'ha ensorrat. Els culpables?: Uns quants personatges sense escrúpuls que no han posat fre a la seva avarícia, uns polítics que han fet la vista grossa, un BCE que ha "regalat" els diners i ha provocat una circulació d'aquests en quantitats descomunals, empresaris, banquers, aprofitats...

El resultat també el sabem: una crisi de dimensions catastròfiques que condemna els ciutadans a la precarietat, la pobresa, l'atur, els deutes i un futur tan incert com hipotecat.

Però aquesta crisi també afecta tot allò que crèiem segur (el nostre estat del benestar, per molt imperfecte que fos). Ara que el necessitem més que mai, ens el retallen.

Em preocupa especialment el tema de l'educació perquè és el meu àmbit laboral i perquè tinc dos fills que han començat fa poc la seva escolarització. Diguem que tinc una visió més global del tema.

Els nostres infants perden dia a dia tot allò que els seus pares i avis vam aconseguir amb anys de lluita. Les retallades a les escoles públiques (i concertades) provoquen la desaparició de la 6ª hora lectiva, que es feia servir per reforçar aprenentatges linguístics i matemàtics, per atendre millor la diversitat i poder treballar amb desdoblaments i grups més reduïts, tampoc es pot fer la mateixa atenció en educació especial. Ara, a més, pugen la ratio de les classes, no sé com s'ho faran per fer classes d'anglès a 30 nens de P5!. Els mestres han de treballar més hores, les escoles reben menys diners i no tenen ni per pagar la factura de la llum, redueixen les beques menjador...

Però tot i aquest panorama desolador, podem confiar en els professionals que atenen els infants, perquè treballen, cada dia amb menys recursos, per l'educació dels nostres nens i nenes, del nostre futur. I com fa uns anys em trobo en el mateix vaixell, per tornar a lluitar per les mateixes coses, al costat de la comunitat educativa que tant fa pel futur del nostre país, i a qui sovint no se li agraeix prou.

Aquí va un video amb bon sentit de l'humor contra la crisi i les retallades.

NOU DISC DEL TROBADOR DEL POBLE

Ismael Serrano ens regala un nou disc

Després d'un temps d'espera per fi arriba aquest nou dics, ple de cançons, memòria, consciència i lluita. L'autèntic trobador que parla de coses importants. Tan necessari, gràcies Ismael per acompanyar-me en el meu viatge vital, per no decebre mai als que t'estimem.

Qui pogués agafar les maletes!

Fa uns quants anys que em passejo per l'oficina de treball. Al principi era un simple tràmit, feina substitucions pel Departament d'Ensenyament i entre feina i feina (passaven pocs dies, com a molt una setmana) anava a donar-me d'alta a l'atur per anar cobrant. En aquells temps (2007-2008) no hi havia gaire gent per allà...

Vaig agafar vàries substitucions seguides i bastant llargues, també vaig tenir el meu segon fill... i vaig tornar a principis del 2009. Tot havia canviat... hi havia gent esperant a la porta, donaven número per agafar torn, érem molts a l'atur, i cada cop que hi vaig hi ha més i més gent, han traslladat l'oficina per poder atendre les demandes, cada cop hi veig més coneguts...

Vaig fer entrevistes d'orientació laboral i faig recerca de feina habitualment, però les pàgines dedicades a les ofertes estan cada cop més buides. És molt descoratjador.

Últimament, però, apareixen notícies que pretenen donar esperances per algunes persones sense feina: ofertes fora de l'Estat. És un "xollo"!, bons sous, bona feina, llocs ben considerats, creixement personal i professional... És clar, que normalment van destinades a enginyers, amb uns quants idiomes, màsters, sense gaires (o gens) càrregues familiars, preferentment joves... Per tant, no són per a mi, perquè sóc llicenciada en Filosofia, Postgrau en Tècniques Editorials, tinc experiència com a Administrativa, Mestra, Professora i Bibliotecària (no són feines gaire "exportables"), i el meu nivell d'idiomes és mig, tinc dos fills de 5 i 3 anys i el meu marit treballa ( i no estem per deixar una feina i anar-nos a fer les amèriques.

Qui pogués agafar les maletes i marxar a buscar nous horitzons!. Però no es pot, ens hem de quedar, preparar-nos, buscar i "rebuscar", allargar els diners per arribar a final de mes, lluitar, reflexionar sobre el que passa i el que ha passat.... perque no torni a passar mai més!


http://www.oficinadetreball.cat/socweb/opencms/socweb_ca/_noticies/NEW_0261.html

COMENCEM...

Començo aquest blog per compartir experiències sobre la meva recerca de feina i la meva història laboral. També hi vull publicar inquietuds i preferències, que sovint es queden només per mi i ara em ve de gust compartir, suposo que la manca de feina també implica una solitud que s'ha de superar d'alguna manera.

El títol del blog està tret d'una cançó d'Ismael Serrano que es diu "podría ser", al.ludint a totes aquelles feines que estaríem disposats a desenvolupar quan arribem a la desesperació.

Per començar, faré un exercici de memòria que a ningú li hauria de passar per alt en aquests temps tan durs que ens toca viure.

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
ARTICLE 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.