MÉS PATCH!

No paro de fer cosetes!!

Ara us ensenyaré samarretes que he fet per nenes!

Aquesta és per una petita que farà 1 any!.

És la meva primera Sunbonet Sue, són senzilles,

però són molt bufones. Faig una aplicació amb festó

combinant els colors per que resaltin el dibuix.

Amb la meva neboda vaig atrevir-me a fer una papallona, amb els seus ullets de botó i les seves antenes. Li encanten les papallones... Però com que em semblava poc li vaig fer a joc també una diadema (molt i molt fàcil de fer) i un bolso texà reciclant uns pantalons del meu fill petit. Per penjar el bolso vaig fer servir 3 cordills de colors a joc amb les aplicacions i vaig fer una trena. Senzill i maco.

  

Aquesta és per una nena que ha fet 7 anys. Una bonica flor amb una diadema a joc.  

TEMPS LLIURE

El temps que podem aprofitar, per aprendre, per fer coses noves...

Potser al principi, el fet de tenir un temps que abans no tenia, em va paralitzar... i ara què faig?.

Doncs bé, vaig decidir fer una cosa que sempre havia dit que no faria... cosir!. I és que després de veure tota la vida com cosia la meva mare, mai havia tingut la curiositat per aprendre, i ara de cop, m'han vingut les ganes, així que he començat a fer Patchwork...

Ja m'han advertit que t'enganxa ràpid i no pots parar de fer coses... però això és el que convé!

He començat per fer petites cosetes de decoració, que ja ensenyaré més endavant, i aplicacions de samarretes infantils. Aqui tinc una mostra:

El meu fill gran va a la classe dels pingüins, o sigui que aquesta és la seva samarreta!.

És un "bitxo" molt divertit i "grassonet" que li ha fet molta gràcia... A mi em feia por que no li agradés, ara que ja vol ser un nen gran.

I és clar, el petit no podia ser menys, així que li he fet aquesta samarreta... ell va a la classe dels cavalls i les eugues. Ahir la va estrenar, i no va parar d'ensenyar-li a tothom!



I EL TEMPS VA PASSANT...

Passen els dies, i res no millora.

Fora plou, potser la pluja s'endugui tot allò que fa mal, que ens persegueix implacablement i ens aboca al no-res.

Potser només és nostàlgia i desànim. Però passa el temps i els canvis només ho embruteixen tot, no es veu el Sol, encara que surti cada dia, encara que el cel sigui blau, no es veu el Sol...

O potser avui comença a canviar tot, potser un somriure fa girar el món, un copet a l'esquena, "ja veuràs, tirarem endavant, ho aconseguirem". Potser avui la pluja neteja el desànim i la brutícia que cobreix els carrers, les places, els Parlaments i els Consells d'Administració... Potser aquesta pluja per fi ens porta un món millor, diferent, més lliure, participatiu i igualitari.

Potser.